Notícies

Concepte de qualificació ignífuga

Les proves de classificació ignífuga són un mètode que s'utilitza per avaluar la capacitat d'un material per resistir la propagació de la flama. Les normes comunes inclouen UL94, IEC 60695-11-10 i GB/T 5169.16. A la norma UL94,Prova d'inflamabilitat de materials plàstics per a peces de dispositius i aparells, les classificacions de retardant de flama es classifiquen en 12 nivells segons el rigor i l'aplicació de la prova: HB, V-2, V-1, V-0, 5VA, 5VB, VTM-0, VTM-1, VTM-2, HBF, HF1 i HF2.

Generalment, les classificacions ignífugues més utilitzades van de V-0 a V-2, on V-0 indica el millor rendiment ignífug.

1.1 Definicions de les quatre classificacions ignífugues

HB (Combustió Horitzontal):
La classificació HB indica que el material crema lentament però no s'autoextingeix. És el nivell més baix de la norma UL94 i s'utilitza normalment quan els mètodes de prova verticals (V-0, V-1 o V-2) no són aplicables.

V-2 (Cremació vertical – Nivell 2):
La classificació V-2 significa que el material se sotmet a dues proves de flama vertical de 10 segons. Un cop retirada la flama, el temps de combustió del material no supera els 30 segons i pot encendre cotó col·locat 30 cm per sota. Tanmateix, la flama no s'ha d'estendre per sobre de la línia marcada.

V-1 (Cremació vertical – Nivell 1):
La classificació V-1 significa que el material se sotmet a dues proves de flama vertical de 10 segons. Un cop retirada la flama, el temps de combustió del material no supera els 30 segons i la flama no s'ha d'estendre per sobre de la línia marcada ni encendre el cotó col·locat 30 cm per sota.

V-0 (Cremada vertical – Nivell 0):
La classificació V-0 significa que el material se sotmet a dues proves de flama vertical de 10 segons. Un cop retirada la flama, el temps de combustió del material no supera els 10 segons i la flama no s'ha d'estendre per sobre de la línia marcada ni encendre el cotó col·locat 30 cm per sota.

1.2 Introducció a altres classificacions ignífugues

5VA i 5VB pertanyen a la classificació de proves de combustió vertical utilitzant una flama de prova de 500 W (125 mm d'alçada de la flama).

5VA (Combustió vertical – Nivell de 5VA):
La classificació de 5VA és una classificació de la norma UL94. Indica que, després de retirar la flama, el temps de combustió del material no supera els 60 segons, la flama no s'ha d'escampar per sobre de la línia marcada i les flames que degoten no han de superar els 60 segons.

5VB (Cremació vertical – Nivell 5VB):
La classificació de 5VB és similar a la de 5VA, amb els mateixos criteris per al temps de combustió i la propagació de la flama.

VTM-0, VTM-1 i VTM-2 són classificacions per a materials prims (gruix < 0,025 mm) en proves de combustió vertical (alçada de flama de 20 mm), aplicables a pel·lícules de plàstic.

VTM-0 (Gravació de safata vertical – Nivell 0):
La classificació VTM-0 significa que, després de retirar la flama, el temps de combustió del material no supera els 10 segons i la flama no s'ha d'estendre per sobre de la línia marcada.

VTM-1 (Instal·lació vertical de la safata – Nivell 1):
La classificació VTM-1 significa que, després de retirar la flama, el temps de combustió del material no supera els 30 segons i la flama no s'ha d'estendre per sobre de la línia marcada.

VTM-2 (Incineració de safata vertical – Nivell 2):
La qualificació VTM-2 té els mateixos criteris que la VTM-1.

HBF, HF1 i HF2 són classificacions per a proves de combustió horitzontal en materials escumats (alçada de flama de 38 mm).

HBF (material escumós de combustió horitzontal):
La classificació HBF significa que la velocitat de combustió del material escumat no supera els 40 mm/min i que la flama s'ha d'extingir abans d'arribar a la línia marcada de 125 mm.

HF-1 (Combustió horitzontal – Nivell 1):
La classificació HF-1 significa que, després de retirar la flama, el temps de combustió del material no supera els 5 segons i la flama no s'ha d'estendre per sobre de la línia marcada.

HF-2 (Combustió horitzontal – Nivell 2):
La classificació HF-2 significa que, després de retirar la flama, el temps de combustió del material no supera els 10 segons i la flama no s'ha d'estendre per sobre de la línia marcada.

Propòsit de les proves de classificació ignífuga

Els objectius de les proves de classificació ignífuga inclouen:

2.1 Avaluació del rendiment de la combustió de materials

Determinar la velocitat de combustió d'un material, la propagació de la flama i la propagació del foc en condicions d'incendi ajuda a avaluar la seva seguretat, fiabilitat i idoneïtat per a aplicacions resistents al foc.

2.2 Determinació de la capacitat ignífuga

Les proves identifiquen la capacitat d'un material per suprimir la propagació de les flames quan s'exposa a una font d'incendi, cosa que és crucial per prevenir l'escalada del foc i minimitzar els danys.

2.3 Guia per a la selecció i l'ús del material

En comparar les propietats ignífugues de diferents materials, les proves ajuden a seleccionar els materials adequats per a la construcció, el transport, l'electrònica i altres camps per millorar la seguretat contra incendis.

2.4 Compliment de les regulacions i normes

Les proves ignífugues sovint es duen a terme d'acord amb les normatives nacionals o industrials. Garanteixen que els materials compleixin els requisits de seguretat i compliment per a aplicacions específiques.

En resum, les proves de classificació ignífuga proporcionen dades crítiques per a la selecció de materials, la millora de la seguretat contra incendis i el compliment normatiu mitjançant l'avaluació del comportament de combustió i la resistència a les flames.

Estàndards de referència

UL94:Prova d'inflamabilitat de materials plàstics per a peces de dispositius i aparells
IEC 60695-11-10:2013: *Assaigs de risc d'incendi – Part 11-10: Flames de prova – Mètodes de prova de flama horitzontal i vertical de 50 W*
GB/T 5169.16-2017: *Proves de risc d'incendi per a productes elèctrics i electrònics – Part 16: Flames de prova – Mètodes de prova de flama horitzontal i vertical de 50 W*

Mètodes de prova per a HB, V-2, V-1 i V-0

4.1 Combustió horitzontal (HB)

4.1.1 Requisits de la mostra

Forma: Làmines (tallades, foses, extruïdes, etc.) amb vores llises, superfícies netes i densitat uniforme.
Dimensions: 125 ± 5 mm (longitud) × 13 ± 0,5 mm (amplada). Es requereixen mostres de gruix mínim de 3 mm, tret que el gruix superi els 3 mm. Gruix màxim ≤ 13 mm, amplada ≤ 13,5 mm, radi de la cantonada ≤ 1,3 mm.
Variants: Mostres representatives de diferents colors/densitats.
Quantitat: Mínim 2 conjunts, 3 mostres per conjunt.

4.1.2 Procediment de prova

Marcatge: línies de 25 ± 1 mm i 100 ± 1 mm.
Subjecció: Subjecteu a prop de l'extrem de 100 mm, horitzontalment longitudinalment, 45°±2° amplada, amb una malla metàl·lica de 100±1 mm per sota.
Flama: flux de metà 105 ml/min, contrapressió 10 mm columna d'aigua, alçada de la flama 20 ± 1 mm.
Ignició: Aplicar flama a 45° durant 30 ± 1 s o fins que la combustió arribi als 25 mm.
Temps: Registra el temps i la longitud cremada (L) de 25 mm a 100 mm.
Càlcul: Velocitat de combustió (V) = 60 L/t (mm/min).

4.1.3 Registres de prova

Si la flama arriba a 25 ± 1 mm o 100 ± 1 mm.
Longitud cremada (L) i temps (t) entre 25 mm i 100 mm.
Si la flama supera els 100 mm, registreu el temps de 25 mm a 100 mm.
Velocitat de combustió calculada.

4.1.4 Criteris de qualificació HB

Per a gruixos de 3 a 13 mm: Velocitat de combustió ≤40 mm/min sobre una longitud de 75 mm.
Per a gruixos <3 mm: Velocitat de combustió ≤75 mm/min sobre una longitud de 75 mm.
La flama s'ha d'aturar abans de 100 mm.

4.2 Crema vertical (V-2, V-1, V-0)

4.2.1 Requisits de la mostra

Forma: Làmines amb vores llises, superfícies netes i densitat uniforme.
Dimensions: 125 ± 5 mm × 13,0 ± 0,5 mm. Proporcioneu mostres de gruix mínim/màxim; si els resultats difereixen, calen mostres intermèdies (amplada ≤ 3,2 mm).
Variants: Mostres representatives de diferents colors/densitats.
Quantitat: Mínim 2 conjunts, 5 mostres per conjunt.

4.2.2 Condicionament de mostres

Estàndard: 23 ± 2 °C, 50 ± 5 % d'humitat relativa durant 48 h; provar en els 30 minuts posteriors a la retirada.
Forn: 70 ± 1 °C durant ≥ 168 h, després refredar al dessecador durant ≥ 4 h; provar en 30 min.

4.2.3 Procediment de prova

Subjecció: Subjecteu la part superior a 6 mm, orientació vertical, la part inferior a 300 ± 10 mm per sobre del cotó (0,08 g, 50 × 50 mm, ≤ 6 mm de gruix).
Flama: flux de metà 105 ml/min, contrapressió 10 mm columna d'aigua, alçada de la flama 20 ± 1 mm.
Ignició: apliqueu flama a la vora inferior de la mostra (distància de 10 ± 1 mm) durant 10 ± 0,5 s. Ajusteu si la mostra es deforma.
Temps: Registra la postflama (t1) després de la primera ignició, torna a aplicar la flama durant 10 ± 0,5 s i després registra la postflama (t2) i la postluminescència (t3).
Notes: Si es produeix un degoteig, inclineu el cremador 45°. Ignoreu les mostres si la flama s'extingeix a causa de l'emissió de gas.